El capitalisme de la solitud
Com l’aïllament social ha deixat de ser un efecte no volgut del capitalisme digital per convertir-se en el seu nou fons de comerç — i què diuen les estadístiques oficials sobre aquesta tesi.
de les respostes d’un xatbot de companyia, quan l’usuari es vol acomiadar, inclouen una tàctica per retenir-lo
persones al món pateixen soledat, segons l’OMS (2025)
ingressos publicitaris de Meta el 2025, un 28 % més que el 2024
valor projectat del mercat mundial de la IA de companyia el 2033
La tesi
L’aïllament ja no és un accident del sistema: n’és el combustible
L’assagista Paul Klotz parteix d’una idea incòmoda: les grans plataformes digitals i, ara, els xatbots de companyia —programes d’intel·ligència artificial dissenyats per simular una relació d’amistat o de parella— no es limiten a produir soledat com a efecte col·lateral del seu funcionament. Han après a fer-la créixer perquè els resulta rendible.
L’economia de l’atenció es basa en un principi senzill: com més temps passa una persona connectada, més diners genera. Però quan aquesta lògica es combina amb l’erosió dels vincles socials —el tancament de bars i comerços de proximitat, la fragmentació del treball, el declivi de la militància col·lectiva—, apareix un mecanisme de retroalimentació: les plataformes que exploten la solitud també contribueixen a produir-ne més, perquè un usuari aïllat és un usuari més rendible.
Aquest informe interactiu resumeix l’argumentari de Klotz i el confronta, secció per secció, amb dades oficials d’organismes com l’Organització Mundial de la Salut, la Comissió Europea, el govern espanyol o els Centres de Control de Malalties dels Estats Units, així com amb els resultats financers publicats per les mateixes tecnològiques. L’objectiu no és jutjar si l’informe «té raó», sinó donar-li context quantitatiu perquè el lector es pugui formar un criteri propi.
«El criteri del que és just i injust […] no depèn en última instància ni dels usos i costums que comparteixo amb els qui m’envolten, ni d’un manament d’origen diví o humà, sinó del que jo decideixo en considerar-m’hi.» Hannah Arendt, citada a l’informe
Klotz recupera aquesta idea per distingir la solitud —un estat que, viscut amb llibertat, pot ser fèrtil per al pensament— de l’aïllament patit, que erosiona la capacitat de les persones de relacionar-se i de resistir col·lectivament. La seva tesi central és que el capitalisme digital ha convertit la segona en una font d’ingressos, seguint quatre mecanismes que es despleguen més avall en aquest informe.
La solitud, en xifres
Una tendència a l’alça en tots els països amb dades
L’informe original documenta l’augment de la solitud a França, els Estats Units i el Regne Unit. Les sèries oficials disponibles en aquests mateixos països confirmen la direcció de la tendència.
França: dues maneres de mesurar la solitud
Veure les dades en taula
| Any | Aïllament objectiu | Sentiment de solitud |
|---|---|---|
| 2010 | 9 % | — |
| 2018 | — | 24 % |
| 2024 | — | 31 % |
| 2025 | 11 % | — |
Estats Units: menys amics, més soledat
Veure les dades en taula
| Any | Sol (min/dia) | Amb amics (min/dia) |
|---|---|---|
| 2003 | 285 | 60 |
| 2019 | 309 | 26 |
Regne Unit: persones cronicament aïllades
De 2,6 a 3,7 milions de persones en cinc anys: un augment del 42 %.
Cap d’aquests tres països disposa d’una sèrie llarga i homogènia, però totes apunten en la mateixa direcció que assenyala l’informe: la solitud —tant l’objectiva com la percebuda— creix de manera sostinguda des de mitjans dels anys 2000, es va disparar amb la pandèmia i, des de llavors, no ha tornat als nivells previs.
La paradoxa generacional
Qui se sent sol no és qui viu sol
L’informe assenyala un fet contraintuïtiu: tot i que la vellesa es considera tradicionalment la primera causa de solitud, són les persones joves les que declaren sentir-se-la amb més freqüència. Dues fonts independents —una francesa i una espanyola, oficial— confirmen el mateix patró.
A Espanya, la joventut rural és el grup més afectat: un 37 % declara soledat no desitjada, deu punts més que la mitjana. La lectura de Klotz per explicar aquesta paradoxa és sociològica, no biològica: les persones grans solen tenir vincles de qualitat ja consolidats, mentre que la joventut —hiperconnectada i alhora exposada a models de sociabilitat inabastables a les xarxes— experimenta un desajust més gran entre la vida social que té i la que sent que «hauria de tenir».
El mecanisme
Quatre principis del capitalisme de la solitud
Segons Klotz, l’aïllament es converteix en recurs econòmic a través de quatre engranatges que s’acumulen i es reforcen mútuament.
01L’aïllament allarga el temps d’explotació de l’atenció▾
Una persona sense vincles socials passa més estona connectada i, alhora, li surt més car marxar d’una plataforma que s’ha convertit en el seu principal espai de relació. Com deia el fundador de Netflix, Reed Hastings: «el nostre únic competidor és la son».
02L’aïllament eleva el rendiment de cada minut d’atenció▾
Les persones soles reaccionen més fàcilment a la publicitat —el consum compensa l’absència de vincles— i, en quedar-se més temps connectades, generen dades més riques i precises. Això fa pujar el preu que els anunciants paguen per cada impacte publicitari en una subhasta algorítmica.
03L’aïllament amplia el mercat de solucions venibles▾
Apps de cites, xarxes d’«amics de lloguer» com Timeleft o Bumble for Friends, subscripcions de tot tipus: sorgeix una autèntica loneliness economy que no té cap incentiu real a resoldre el problema que l’alimenta, perquè la seva eficàcia definitiva en provocaria la desinstal·lació.
04Els xatbots de companyia fusionen el problema i la solució en un sol producte▾
Un xatbot afectiu —un programa, no una persona, encara que hi parli en primera persona— no ven només temps d’atenció: ven una relació. Com més sola se sent la persona usuària, més s’hi confia i més dades emocionals hi diposita, cosa que reforça encara més la dependència. És, per a Klotz, «l’etapa última» del capitalisme de la solitud.
El motor econòmic
Un negoci que continua creixent a doble dígit
L’informe no posa xifres concretes a la rendibilitat del model. Els resultats financers que Meta i Alphabet (Google) van publicar el 2026 per a l’exercici 2025 sí que ho fan.
Aquestes xifres no demostren, per si soles, que les plataformes busquin deliberadament l’aïllament dels seus usuaris. Però sí que confirmen l’argument estructural de Klotz: el temps d’atenció capturat —i, amb ell, la solitud que l’allarga— es tradueix en un creixement d’ingressos que continua accelerant-se, no frenant-se.
La frontera següent
Els xatbots de companyia
Amb «xatbot de companyia» ens referim a un programa d’intel·ligència artificial —no a una persona— dissenyat expressament per simular una relació d’amistat, de parella o de suport emocional: Character.AI, Replika, els «amics» generats per xarxes com Grok o Meta AI. Per a Klotz, representen l’etapa final del capitalisme de la solitud: fusionen en un sol producte la ferida i el remei.
Mercat mundial de la IA de companyia
Veure les dades en taula
| Any | Valor de mercat |
|---|---|
| 2025 | 36.800 M$ |
| 2026 | 48.000 M$ |
| 2033 (projecció) | 318.000 M$ |
El mercat ho reflecteix: Google va pagar 2.700 milions de dòlars per llicenciar la tecnologia de Character.AI, i pràcticament totes les grans tecnològiques (X/Grok, Meta) desenvolupen el seu propi «amic» conversacional. El 2026, l’empresa Friend va intentar introduir a Europa un penjoll amb IA sempre actiu —«et diré si anar a passejar vora el Sena aquesta nit»— que va haver de retirar del mercat per incompliment del reglament europeu de protecció de dades.
El preu que es paga
El cost humà, sanitari i social
L’informe argumenta que la solitud «socialitza les pèrdues» d’un negoci que privatitza els guanys. Diverses fonts oficials permeten posar-hi xifres.
La resposta pública
Regulació en marxa — i quatre propostes de l’informe
Klotz argumenta que l’Estat no pot romandre passiu davant d’una fallada de mercat d’aquesta magnitud. Alguns dels seus arguments ja tenen ressò en decisions regulatòries recents.
Les quatre propostes de Paul Klotz
Invertir la càrrega de la prova
Que qui llanci un servei de l’economia de l’atenció o de la relació hagi de demostrar prèviament que no és nociu per a la salut física i mental, com ja passa amb els medicaments.
Moratòria per als menors de 16 anys
Prohibir l’ús de xatbots conversacionals d’IA generals i d’aplicacions de companyia emocional per sota d’aquesta edat, fins que hi hagi garanties sobre els seus efectes.
Un servei públic del voluntariat
Que cada tràmit administratiu ofereixi a la ciutadania una manera senzilla de dedicar temps a activitats d’interès general, per reconstruir vincles socials reals.
Un interès fonamental de l’Estat
Elevar la protecció del capital emocional, relacional i cognitiu de la ciutadania al mateix rang que altres interessos vitals de la nació.
Per acabar
Una fallada de mercat, no una fatalitat
Res demostra que aquest règim resulti d’una intenció ideològica deliberada. Però tampoc res no permet negar que és consubstancial a la recerca d’objectius purament econòmics: les forces del mercat orienten la rendibilitat cap a la producció i el manteniment de l’aïllament, perquè la solitud, senzillament, és rendible.
Les dades oficials recollides en aquest informe no contradiuen aquesta lectura: confirmen que la solitud creix de manera sostinguda a banda i banda de l’Atlàntic, que ho fa de manera desigual segons l’edat i la renda, i que el negoci que se’n beneficia —de la publicitat digital als xatbots de companyia— no ha deixat de créixer ni un sol any des que hi ha xifres. Si es tracta o no d’un escàndol moral que reclama resposta política, com sosté Klotz, és una pregunta que aquest informe deixa, deliberadament, oberta al lector.
Metodologia i fonts
D’on surten les dades
Aquest informe combina el contingut de l’estudi original amb una recerca pròpia de dades oficials i de mercat, dutes a terme a l’agost del 2026.
Informe Font principal
- Paul Klotz, Le capitalisme de la solitude. Lutter contre le nouveau fonds de commerce de la tech, Fondation Jean-Jaurès, agost de 2026.
- Cita fonts secundàries com l’American Time Use Survey (Bureau of Labor Statistics), el baròmetre Ifop-Astrée, la Fundació de França, Campaign to End Loneliness (Regne Unit), Common Sense Media, el Crédoc i diversos estudis acadèmics revisats per parells.
Oficial Mercat Dades afegides en aquesta anàlisi
- OMS — Comissió sobre Connexió Social, juny de 2025.
- Centre Comú de Recerca de la Comissió Europea — Enquesta EU-LS, 2022.
- Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030 (Espanya) — Baròmetre de la soledat no desitjada 2024.
- CDC/NCHS (EUA) — Data Brief núm. 513, octubre de 2024.
- Comissió Europea — Conclusions preliminars sobre TikTok i el DSA, febrer de 2026.
- Meta Platforms — Resultats del quart trimestre i de l’exercici 2025.
- Alphabet Inc. — Comunicat de resultats anuals 2025 (SEC).
- DataReportal — Digital 2026: Global Overview Report.
- Grand View Research — AI Companion Market Report, 2026 (estimació de mercat).